Alpinisme

Oferim un ampli ventall d’ascensions a cares nord per canals o corredors a La Cerdanya, de dificultat alta, mitja o fàcil. Al gegant del Cadí i a Cambre d’Aze, més petit i de curta aproximació, així com ascensions a diferents pics d’Andorra, Porte i Aigüestortes.

Oferim també l’ascensió a cinc dels tresmils més importants dels Pirineus apartant-nos de les concorregudes rutes normals, canals sense grans dificultats però amb gran elegància i ambient d’alta Muntanya.

Cadí:

Canal Baridana. Iniciació. 200m 40º

Canal del Cristall. Fàcil. 450m 45º

Canal del Tico. Fàcil. 300m 50º

Canal Ordiguer directa. D 450m 60º

Canal Amagada. Difícil. 400m 55º

Canal Sàbat. Difícil. 320m IV 55º

Cambre d’Aze:

Gran Coular. Iniciació. 200m 45º

Corredor Vermicelle 280m 50º

Altres:

Pic de Montmalus. Canal N. 200m 50º

Pic dels Isards. Edelweis. 250m 60º IV

Pic de la Vinyola. Corredor NW. 70º IV

Pic de la Tallada. Inserso. 450m 70º

Ascensions a 3.000 per corredors:

Aneto. Corredor Estasen. 250m 50º

Pocets. Corredor Jean Arlaud. 200m 60º

Pico Maldito. Gran Diagonal. 200m III 50º

Monte Perdido. Corredor Oeste. 200m 40º

Pico de Astazu. Corredor Swan. 500m 60º

Vignemale: Coular de Gaube. 550m 85º

Cascades del Pedraforca: Cascades d’entre 15 i 30 metres i d'inclinació moderada

És el cim aïllat més baix dels Alps, així com el situat més al sud. Gaudeix d’unes privilegiades vistes sobre cims com el Mt. Blanc o el Cerví gràcies al seu emplaçament. Un altre encant de la muntanya és que no hi ha telefèrics; els 2.000m de desnivell entre l’aparcament i el cim es fan a peu, cosa cada vegada mes difícil de trobar als Alps. És un cim accessible, perfecte per a una primera presa de contacte amb el món dels 4.000m, i un bon lloc per aclimatar abans d’intentar un cim amb més envergadura.

El Mont Blanc, amb els seus 4.807 metres d’alçada, és la muntanya més alta dels Alps, i a la vegada, de l’Europa occidental. Es un massís independent que s’alça 3.000 metres verticals sobre Chamonix o la Vall d’Aosta. És un punt fronterís entre Itàlia i França. Jacques Balmat i Michel Paccar van realitzar la primera ascensió el 9 d’Agost de 1786, i d’aquesta gesta va nèixer l’alpinisme. La primera ascensió de l'actual ruta normal, por Goutter, es realitzà al 1861. A partir d’aquell moment s’han coronat tots els cims del massís, per rutes normals i altres de gran dificultat, i tot el massís del Mont Blanc s'ha acabat convertint en un paradís per l’alpinisme. Una ascensió desitjada per a tot alpinista.

La muntanya més majestuosa dels Alps, així com la que ens ofereix major dificultat. La seva forma piramidal és el prototip del que tothom espera d’una muntanya. Una ascensió difícil, aèrea, però amb una gran recompensa. Va ser escalat per primer cop el 1865, després de molts i molts intents, 100 anys més tard que el Mt. Blanc. Oferim l’ascensió per l’aresta Lion, a la part italiana, més dura i difícil que la ruta normal, però molt més salvatge i solitària.

MÀXIM 2 PERSONES EN LES VIES FÀCILS I 1 EN LES DIFÍCILS